Back احتلال كرومويل لأيرلندا Arabic Cromwells erobring af Irland Danish Rückeroberung Irlands German Cromwellian conquest of Ireland English Conquista de Irlanda por Cromwell Spanish Oliver Cromwellin Irlannin-valloitus Finnish Conquête cromwellienne de l'Irlande French Cromail in Éirinn 1649-1650 Irish Penaklukan Irlandia oleh Cromwell ID Conquista cromwelliana dell'Irlanda Italian

Conquesta d'Irlanda per Cromwell

Infotaula de conflicte militarConquesta d'Irlanda per Cromwell
Guerres confederades d'Irlanda i Guerres dels Tres Regnes

Oliver Cromwell
Data15 d'agost de 1649-27 d'abril de 1653
LlocIrlanda
ResultatConquesta parlamentària anglesa d'Irlanda, derrota de l' "Aliança Reial" i enfonsament del poder catòlic irlandès
Bàndols
Anglaterra Cavallers Reials
Irlanda Confederada Irlandesos Confederats 		Parlament Parlamentaris anglesos
Nou Exèrcit Model
Colons protestants
Comandants
James Butler, 1r duc d'Ormonde (1649 - desembre de 1650)
Ulick Burke, V comte de Clanricarde (Desembre de 1650 - Abril de 1653) 		Oliver Cromwell (1649 - Maig de 1650)
Henry Ireton (Maig de 1650 - Novembre de 1651)
Charles Fleetwood (Novembre de 1651 - Abril de 1653)
Forces
~ 60.000 incl. guerrillers, però només 20.000 alhora ~30.000 soldats del Nou Exèrcit Model,
~10.000 soldats estacionats a Irlanda abans de la guerra
Baixes
Desconeguts;
15–20.000 morts en combat,
uns 200.000 civils morts (per la fam i malalties)[1]
~50.000 deportats com a treballadors sense paga[2][3] 		8.000 soldats del Nou Exèrcit Model morts,
~7.000 soldats locals morts

La conquesta d'Irlanda per Cromwell (1649-1653) es va dur a terme entre 1649 i 1653 per les forces del parlament anglès, dirigit per Oliver Cromwell i el seu Nou Exèrcit Model durant les Guerres dels Tres Regnes.[4]

Des de la rebel·lió de 1641, l'illa d'Irlanda havia estat principalment sota el control d'una coalició coneguda com els «Irlandesos Catòlics Confederats», els qui en 1649 van signar una aliança amb el «partit polític dels Anglesos Reialistes», el bàndol que donava suport al rei Carles I i que havien estat derrotats en la guerra civil anglesa. Finalment, les forces de Cromwell van vèncer la «Coalició irlandesa» i als «Carlistes», acabant per ocupar el país, portant així a la seva fi a les guerres confederades a Irlanda.

La conquesta va ser extremadament brutal. S'ha al·legat que moltes de les accions militars que es van dur a terme en aquesta guerra serien avui dia qualificades de crims de guerra o fins i tot genocidi.[5] El comandant anglès va aprovar una sèrie de dures lleis penals en contra de l'església catòlica i va confiscar gairebé tot el territori irlandès. A Irlanda encara continua sent una figura odiada.

Recentment un columnista d'un periòdic local ha debatut que moltes de les accions que va dur a terme estaven dins de les normes de guerra permeses en aquells dies, o que van ser exagerades o distorsionades per propagandistes posteriors.[6] No obstant això, el seu llibre ha estat criticat des dels cercles acadèmics i la majoria dels historiadors en discrepen.[7] S'estima que la llarga campanya parlamentària que Cromwell va encapçalar, va provocar la mort o l'exili d'aproximadament entre el 15 i el 20% de la població irlandesa.[8]

  1. ↑ Mícheál Ó Siochrú/RTÉ ONE, Cromwell in Ireland Part 2. Broadcast 16/9/2008.
  2. ↑ O'Callaghan 2000, p. 85
  3. ↑ Higman, 1997, p. 107,108.
  4. ↑ Plant, David. «Cromwell in Ireland: 1649-52». Arxivat de l'original el 2004-12-11. [Consulta: 16 juliol 2013].
  5. ↑ War Crimes (Crims de guerra)
  6. ↑ Tom Reilly, 1999, Cromwell: An Honourable Enemy ISBN 0-86322-250-1
  7. ↑ History Ireland, review of "Cromwell: An Honourable Enemy" Historia de Irlanda Consultat 04-05-08
  8. ↑ Padraig Lenihan, Confederate Catholics at War, pàgina-112 Cork, Ire- land: Cork University Press, 2001. ISBN 1-85918-244-5

Developed by StudentB